… que los ángeles caaantan…

Després d´un pas una mica decebedor per Sao Luis (me l´imaxinava més gran – és a dir, amb més xispa colonial cutre i no pas tan aparador colonial cutre), vam arribar a Belém… campanas de Belém…

I gran sorpresa: pensant que seria una altra gran ciutat feixuga i gris, vaig haver de rectificar. Molta vidilla comercial, un port pudent però interessant, places arbrades i sombrejades com en una película francesa dels ´40… 

Ah, i a la pensió vam trobar els primers catalans (1 catalana amb un xurro gavatx) en tot el viatge. On us havíeu ficat, catalans? També per cert, de nit, sessió impagable de Josep Guardiola (el cantant i no pas el futbolista) a la brasileira acompanyant les seves tonades setenteres, amb un casio de fireta. Ara Flute… ara Keyboards i… remat de violin.

Com que som uns pijos vam pillar un vol d´anada i tornada a Santarém (això al mapa està al puto mig de la selva, però realment és un lloc molt tranquil i civilitzat. Ja no practiquen el canibalisme. En fi; ara ens n´anirem a prendre uns sucs de fruites ben carregats, per oblidar, i a mirar estrelles, satèl.lits i el què faci falta!

5 minuts extra

Últimament hem estat bastant desconnectats. Ara per ara estema Sao Luis on per cert, la gent és força aturada. Exemple exemplificador:

A un cambrer, mirant la carta:

P:  teniu hamburgueses? 

R: si

P: es possible que em facis una hamburguesa?

R: si

—– silenci. —- silenci —- Doncs una hamburguesa, si us plau…..

Queden 2 minuts.  Vam passar pel delta de Parnaíba, Lençois Maranhenses, i fins vam veure macacos (i no era jo mirallant-me). Mireu fotos al Google, tu, que em foten fora!!!!!

Algunes fotos

Ha costat però al final he aconseguit penjar alguna foto. La primera és la Sarah sense rentar-se les dents durant 1 setmana…  Que no!!! Realment aquesta substància enganxifosa és suc d´açaí. La de la dreta és corrent per les dunes del Lençois Maranhenses, la 3a Bahía, i com no, la 4rta és a Río, amb la figura de Jesús (omnipresent a Brasil) al darrera.

Més fotos un altre dia (no sé per què, però les més xules no les he pogut penjar)

A poc a poc i bona lletra

Tenia intenció d´escriure diferents artícles i posar alguna imatge, però la connexió és més lenta que la Renfe en un dia de pluja. Amb la qual cosa escriuré 2 o 3 artícles en 1.

Bahía. Tí-tí-tí tiriririrí. Tí-tí-tí…

Doncs no vam veure ni en Carlinhos Brown ni en Clos. El regust que m´emporto de Bahía és com un desengany amorós, però al revés. Al final hagués estat bé ficar uns dies més (el verb ficar serveix per qualsevol cosa. El portugués és tant senzill…). L´ultima nit vam gaudir d´un concert reagge entre conciutadans bahiencs, cereveses barates, olor a salnitre i molta pixera. Premi d´ultima hora.

Odontologia

Ara ja no tant, però més al Sud hi ha molta… però molta gent que porta ferros. Dels zero anys fins als 30 tacus jo diria que el percentatge és d´un 40% que en porten. I com els llueixen, quina elegància, quina fardamenta (incluiria una imatge representativa però, com he dit, aquí els ordinadors són de sílex.

La Fumaça

Prop de Salvador de Bahía (unes 6 horetes de no res) descansa Lençois, antic poble miner (de diamants) i ple de garipeiros -si algú vol saber què és, que ho busqui al Google-.

Vam fer un trekk de 3 dies ben emocionant entre fauna i flora autòctona (cobra=serp entre les motxiles quan vam despertar al segon dia), cascades de gran tiratge (la més bèstia -la Gran Fumaça, ja que l´aigua es converteix en vapor abans d´arribar al fons- fa uns 400 metres, les altres són més menudes), basses d´aigua entre ràpids i coves molt apanyades per dormir.

Vam anar amb guia -en Jajá- i una parella de suïssos, encara que ens vam trobar assíduament amb un altre grup que feia el mateix trekk i vam compartir pors, alegries i escalforeta matutina i vespertina. El més rar, el color de l´aigua del riu. Quan omplíem l´ampolla de Fontvella (…perdó, Veri), el color grogós-vermellós semblava ben bé una altra cosa. Al principi glopets escèptics, al final orgia de sang entre els gorgs

Fi d´aquest artícle

M´agradaria posar alguna foto però és jarto complicao. A part que tampoc no n´hem fet gaires. De fet, se´ns va acabar la bateria de la càmara al primer dia de trekk i després només anava a mitges (o menys)…