Més xifres… de Perú

Doncs sí amics, com heu vist més avall ja hem marxat de Bolivia i ens hem endinsat al Perú més turístic. Ningú no ha endevinat que estem al Cusco.  I demà al Machu Pichu.

Haig de dir que m’esperava el Cusco més turístic…  A veure, realment això està col·lapsat de guiris i tot està dissenyat pel tursime però al capdavall, no és tan exterm com podria ser Lloret de Mar o Salou. Jo crec que en alguna pedra, en algún racó, encara es conserva l’essencia incaica. A part, la meva visió està esbiaixada: feia 9 mesos que no veia tants “occidentals”.

Però parlem de xifres. Perú és una mica més car que Bolivia, però tampoc no gaire més (també s’ha de dir que els preus bolivians han pujat molt els últims mesos).  Òbviament els preus del centre del Cusco són astronòmicament més alts que els d’altres barris o d’altres ciutats. Però es poden trobar coses prou decents encara. Avui hem menjat un menú per 5 soles (10 soles = 2’5 euros més o menys). Els preus en alguns llocs es tripliquen o quadripliquen (i en d’altres no ho he volgut ni mirar la carta).

Però anem al què anàvem. Xifres del Machu Pichu. Per qui vulgui anar del Cusco al Machu Pichu haurà de pagar el següent:

Opció A. Tren del Cusco a Aguas Calientes, al peu del Machu Pichu = 96 dolars anar i tornar / Entrada al Machu Pichu = 45 dolars

               Total= 139 dòlars

Opció B. Bus del Cusco a Ollantaitambo ( a mig camí entre Cusco i Machu Pichu) = 2 dolar aprox anar i tornar. Tren de Ollantaitambo a Aguas Calientes, al peu del Machu Pichu = 62 dolars anar i tornar (no hi ha més collons que agafar el tren, única opció). Entrada al Machu Pichu = 45 dolars

               Total = 109 dòlars

Extres: Bus de Aguas Calientes al Machu Pichu (8 kms) = 14 dolars anar i tornar. Si es vol arribar aviat, els 7 dolars d’anada no te’ls treu ningú. Nit d’hotel = depèn…

En fi, un dineral!!!

Google en quechua

Per qui vulgui navegar per interné en quechua, cap problema. Google està pertot i per tot. Aquí baix adjunto una imatge un pèl distorsionada. Per qui vulgui entrar-hi realmet només cal que accediu a www.google.com.bo i seleccioneu l’opció “quechua”. Una pena però que no hi hagi també l’opció “aymara” i “guaraní” (llengües també usades a Bolivia). Temps al temps…

x

x

Llika (Web) T’ijtukukuna Juñukuna Pawachasqa

Sign in

Bulibiya

		Mask’ana Amawt’a   Ajllanakuna   Llank’anakuna Simimanta
Mask’ana: Web uyakuna Bulibiyamanta

Google.com.bota churayta atiyku jamoq simikunapi: español

Tukuy Googlemanta – Google.com in English©2008 Google

algunes xifres bolivianes

Per què Bolivia és un país pobre?

Suposo que la resposta a aquesta pregunta requeriria una tesi doctoral o quelcom similar. Però sí que és cert que hi ha molts símptomes que es veuen a primera vista. Com ja vaig dir, quasi no hi ha classe mitja. O rics o pagesos pobres. Òbviament aquesta classe baixa també la trobem a les ciutats. Però en fi, per què us feu una idea del cost de vida de la gent boliviana, aquí van algunes xifres alarmants:

Primerament, dir que 1 euro és aproximadament 10 bolivianos (la moneda boliviana, és clar).

Molts treballadors cobren una mitja de 1000 bolivianos (uns 100 euros). D’altres no arriben ni a això (un porter o vigilant de casa pot cobrar uns 850 bolivianos més o menys). Òbviament els preus a Bolivia són molt més baixos però… Si considerem que molts catalans cobren uns 1000 euros i molts bolivians cobren uns 1000 bolivianos, podem equiparar els preus perquè veieu la diferència.

Un kilo de patates costa uns 3 bolivianos, per tant, com si a Barcelona costés uns 3 euros. De moment tot correcte. Els productes de la terra són relativament barats pels bolivians. Però:

1 kilo d’arròs= 8 bolivians

1 ampolleta d’oli de 0’5 litres = 15 bolivians

xocolata = 9 bolivians

1 llauna de tonyina= uns 10 bolivians aproximadament

1 suc de fruita de litre = uns 8 bolivians

mig kilo de carn de vedella = uns 15 bolivians

I així fins a l’infinit. Si aquests preus fossin en euros a Catalunya, estaríem ben fotuts. I així és com estan els bolivians que cobren uns 1000 bolivians (la majoria). És a dir, estan fotuts. Poden menjar patates i pollatre, que com a mínim és prou barat.

De fet, aquests últims mesos els preus han pujat un munt i hi ha molta gent que no li arriba ni per menjar. M’explicava una senyora que la seva familia havien de menjar cebes i pastanagues (productes de la terra barats). Però també els productes frescs són cars. Mitja dotzena d’ous costa 4 bolivians, cinc préssecs 6 bolivians, i la farina també ha pujat molt: 1 arroba (11 kilos) de farina de balt per fer pa costa entre 30 i 40 bolivians. 

I aquests preus no només són per productes alimenticis. Per exemple, una ampolla de lejía de litre costa uns 10 bolivians, i un bitllet d’avió de Tarija a La Paz aproximadament uns 700 bolivians.

En definitiva, per nosaltres són preus assequibles però convertits en euros, serien una tragedia. Per què us feu una idea de la misèria en què viu molta gent boliviana…

Au revoir, Tarija

Aquest és un breu escrit pels seguidors assidus a aquest blog.

Ja no estic a Tarija, així que si algú hi viatja ara, no m’hi trobarà. Després de penes i glòries hem abandonat Bolivia. Snif snif… Si algú encerta on estic ara, 10 punts. Pista: les connxions d’interné són molt més ràpides (crec que demà m’arriscaré a veure si puc penjar alguna foto)

Doncs això, demà més.

Salut!